Skip to content

TTIP: el segrest d’Europa

Per Silvio Falcón (@silviofalcon)

El Tractat Transatlàntic d’inversions i comerç, conegut per les seves sigles en anglès (TTIP), és una amenaça per a l’economia de la Unió Europea. Els europeus, que tot just s’acaben d’oblidar de l’onada neoliberal que va significar la destrucció de sectors econòmics sencers en favor de la especialització i la competitivitat, veuen com comencen les negociacions d’un tractat de lliure comerç entre la UE i els Estats Units. La proliferació de macrotractats regionals (contra la utopia liberal del comerç global, en igualtat de condicions) posa el comerç com a solució a la crisi econòmica global. Serà això cert?

El TTIP és l’enèsim intent de segrest de la bella Europa, sempre sota l’atenta mirada de Zeus. El Déu terrenal dels nostres dies no és altre que el vell imperi americà, capaç de moure la influència econòmica del món des de l’Atlàntic al Pacífic. Un xantatge que, ara, sembla tenir efecte. Acceptarà la UE el tracte?

Però què carai és el TTIP?

Doncs aquí comencen els problemes. El 14 de juny de 2013 la UE i els EUA obren negociacions de cara a establir “l’àrea de lliure comerç més gran del món”. La nova primera economia mundial. L’objectiu principal d’aquest acord és facilitar la inversió a banda i banda de l’Atlàntic. Per afavorir aquest objectiu caldria, doncs, reduir els aranzels (actualment força baixos en la majoria de casos) i reduir les barreres no aranzelàries, com ara diferències de regulació o obstacles burocràtics a la inversió estrangera.

El comerç internacional no és res dolent. Catalunya és un país que es caracteritza per la capacitat d’atreure inversions d’arreu i exporta productes a no pocs països de la UE i extracomunitaris. Ara bé, cal entendre que un nou tractat de lliure comerç implica unes noves normes i, per tant, unes noves relacions de poder. Els promotors del TTIP ens diuen: el PIB de la Unió Europea creixerà un 0.5% i es crearan milers de llocs de feina. I jo em pregunto: es reduiran les desigualtats a la UE aprofitant aquest presumpte creixement econòmic? L’informe d’impacte que va elaborar la Comissió Europea sobre el TTIP admetia que els treballadors d’alguns sectors es veurien afectats i que la seva recol·locació en els nous sectors afavorits pel tractat no seria immediata. Això ens hauria de recordar a l’estrepitós fracàs del NAFTA (EUA, Canadà i Mèxic) o als sectors (com el de la pesca o la llet) que s’han enfonsat després de l’entrada al mercat lliure europeu.

Transparència

El procediment de negociació del TTIP és inacceptable en una democràcia. En primer lloc, els dossiers són confidencials, també aquells que hagin pogut ésser pactats entre els Estats Units i la Unió Europea. I, de fet, segons la legislació americana, alguns aspectes dels acords seran confidencials durant 30 anys. Ni tan sols els parlamentaris europeus podien consultar els documents de treball de la Comissió Europea, encarregada de portar la negociació amb els americans. Gràcies a la pressió pública i del propi Parlament Europeu, avui els parlamentaris poden accedir a aquests documents, però en unes condicions molt determinades.

Si un eurodiputat o eurodiputada vol consultar algun document sobre el TTIP ha de demanar torn per accedir a l’anomenada reading room o sala de lectura. Allà, abans d’entrar haurà d’entregar els dispositius mòbils i bolígrafs o similars. Un cop dins, acompanyat d’un funcionari, haurà de signar un document conforme no farà públic cap aspecte dels que llegeixi allà. Llavors, podrà llegir i revisar, sense l’ajut de cap assessor especialitzat, els documents tècnics de l’acord de lliure comerç… Però només els que afecten a dos o tres àmbits: agricultura, indústria… Queda clar que la transparència de la que parla la Comissària Mälmstrom i el compte de twitter de l’equip negociador no és tant real.

Arbitratge ISDS (investor-State dispute-settlement)

L’ISDS és una clàusula que està negociant-se en el marc de l’acord de lliure comerç per tal de protegir els inversors davant polítiques negatives dutes a terme per part dels Estats que reben la inversió. Aquesta mena de clàusules van ser inventades per tal d’evitar nacionalitzacions després que una empresa estrangera fes una inversió en un país determinat. Ara bé, l’ISDS té diferents característiques que el fan inacceptable per a un tractat com el TTIP:

  1. En primer lloc, és un instrument de dret internacional públic en virtut de les normes que dicta la Organització Mundial del Comerç. Per tant, es tracta d’un tribunal privat que actua al marge de la legislació dels Estats obviant el marc constitucional i de drets que protegeix la ciutadania dels abusos del propi Estat o de les empreses. L’interès general no forma part de la seva naturalesa.
  1. El procediment de l’ISDS permet a l’empresa reclamar per les pràctiques de l’Estat però no permet a aquest apel·lar. Per tant, l’Estat es veu indefens davant la reclamació d’una empresa que, en molts casos, disposa de molt més poder (i recursos) que ell mateix. El TTIP obriria la porta a 75.000 empreses que podrien acollir-se a aquest procediment d’arbitratge.
  1. Els exemples precedents no són gaire positius. Un exemple: la tabacalera Philip Morris va denunciar Uruguai per considerar que la publicitat antitabac perjudicava la seva inversió al país d’acollida. L’interès privat passant per sobre de l’interès general i la salut pública. La empresa demanava 25 milions d’euros com a multa compensatòria.

5 comitès del Parlament Europeu (Treball, Medi Ambient, Afers Jurídics, Afers Constitucionals i Peticions) han fet públic el seu posicionament polític contrari al mecanisme ISDS com a eina d’arbitratge per a la protecció dels inversors estrangers. Tot un clar missatge sobre la gravetat d’aquesta clàusula.

Desregulació: adéu als estàndards europeus

La possibilitat, cada cop més acceptada, que les negociacions dels TTIP incloguin algun tipus de reconeixement mutu de legislacions (excloent alguns aspectes, com el financer, potser) és increïblement perillosa. Aquesta expectativa seria el final dels estàndards europeus i, per la via dels fets, la regulació d’unes noves lleis europees en virtut d’un tractat de lliure comerç. És a dir, la venda de blat modificat genèticament o de vedella hormonada seria possible a Europa, malgrat les seves lleis no permeten fer-ho a la UE.

A més, la idea dels estàndards arriba més enllà i també podria afectar a nivell laboral o de serveis. Tot i això, sembla que tot el que afecta al serveis anirà en un altre paquet: el macrotractat TISA.

El segrest d’Europa

El TTIP no només comporta tots aquests efectes, sinó que implica haver fet tot això d’esquenes a la ciutadania, amb un mandat democràtic molt feble i sense que el Parlament Europeu pugui esmenar un hipotètic acord. Ho agafes o no. Una fórmula discutible, tenint en compte que els 28 Estats membres també hauran de ratificar l’acord.

Els governs tecnòcrates, que tant sovint s’equivoquen, passarien per sobre de la voluntat popular, que amb prou feines ha sentit a parlar d’aquest tractat de lliure comerç. Per això ara és l’hora d’aixecar la nostra veu. I per això té sentit que avui, 18 d’Abril de 2015, tingui lloc el dia d’Acció Global contra el TTIP.

#18aNOalTTIP

Article publicat originalment a Finestra d’Oportunitat: http://finestradoportunitat.com/ttip-el-segrest-deuropa/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: