Skip to content

Europa no s’aclara amb el roaming

Si qualsevol govern anunciés una mesura i la retirés en qüestió de dies, aquest fet aixecaria una forta polèmica. Si a més a més, aquesta mesura contradigués el discurs que sempre havia mantingut aquest govern sobre la qüestió en el passat, molt probablement tot plegat acabaria amb dimissions. La Comissió Europea, però, no és un govern normal. Europe is different, que diria l’exeurodiputat (sí, sí, ell) Manuel Fraga.

El passat 6 de Setembre la Comissió Europea feia pública la seva proposta legislativa per acabar amb el roaming, tal i com havien aprovat el Parlament i el Consell. Fruit d’aquestes mesures, els preus del roaming havien patit una davallada progressiva durant els darrers dos anys. Però en la seva proposta la Comissió prometia només 30 dies consecutius amb servei gratuït. Anualment, la xifra quedava limitada a 90 dies. Segons l’executiu europeu, la major part de viatges entre Estats de la UE no excedeixen els 30 dies. I què?

En primer lloc, la promesa feta pels polítics de la UE (amb les tres principals institucions implicades) passava per un cost zero. Per eliminar el roaming. Viatjar sense costos addicionals. Si aquest benefici és condicional –no absolut-, la teva promesa perd valor. Les institucions europees tampoc passen el seu millor moment en termes de credibilitat (crisi dels refugiats, pacte amb Turquia, el cas de Grècia, Brexit, etc) i un tema com aquest contribueix a abonar una idea molt senzilla: no es pot confiar en ‘Europa’. No cal dir que això ajuda els populismes i a l’ultradreta.

En segon lloc, aquesta qüestió – que s’arrossegava des de l’època Barroso, que ho va prometre en un debat sobre l’Estat de la Unió- va ser un punt clau en la campanya de les eleccions al Parlament Europeu del maig de 2014. Aquell Parlament va escollir Juncker com a President de la Comissió. Estar legitimat democràticament ha de comportar un mandat polític definit, que no sigui mutable en funció dels interessos particulars de les empreses de telecomunicacions del continent.

A més, el roaming s’està convertint en un àmbit on les empreses competeixen per la quota de mercat. De fet, en l’actualitat a l’Estat espanyol Vodafone ofereix un servei –en totes les seves tarifes- que permet tenir dades en itinerància, trucades i SMS de manera gratuïta. No només a Europa, sinó també als Estats Units. La Unió Europea, un cop més, va darrera de les decisions del mercat.

L’eliminació del roaming era un tema deliciós per oferir des de la Comissió com a dret de ciutadania europeu. Molt connectat amb la gent jove (qui més viatja i qui més utilitza els dispositius mòbils) però fomentant que els costos de viure en un altre país de la UE siguin cada cop inferiors. Tenir el dret a accedir a internet i trucar als teus amb la mateixa tarifa que tens contractada al teu país és construir una Europa més propera. Però si ho limites, passa de ser un dret a convertir-se en una petita ajuda. Almoina.

I el problema és que el repte és molt més gran. El mercat digital únic, en diuen. Ara Juncker ha reculat i ha dit que no només hi haurà roaming gratuït sinó que també vol implantar wifi gratis a les principals ciutats europees. Queda pendent resoldre el tema del consum de continguts digitals (amb Netflix ja a molts països de la UE) que serà un mercat molt important els propers anys. Però Europa no s’aclara gaire. Ni amb el roaming ni, darrerament, amb gairebé res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: