Culminar

culminar 
1 v. intr. [LC] Una cosa, atènyer el punt més alt en grandària, força, poder, rang, etc. 

2 tr. [LC] Acabar satisfactòriament.

Després de la manifestació del 11S de 2012, Catalunya va iniciar una transició política sense precedents. La majoria social s’havia desplaçat des del suport a un nou Estatut a la necessitat de decidir el futur de Catalunya en un referèndum. El dret a decidir havia esdevingut hegemònic. Des de llavors, parlem de procés. Un procés que en els seus primers dies no se sabia gaire bé com es culminaria, com tampoc quedava gaire clar si l’Estat seria una República independent o un refregit  nominal (estat amb minúscula) mitjançant un acord amb Espanya.

Les eleccions de 2012, el suport d’ERC al govern de CiU i el procés participatiu del 9N simplement van posar les bases per tenir, avui, un govern i un Parlament independentista. Una primera fase impulsada per la societat civil, sempre a l’avantguarda tots aquests anys. La pressió popular, com en d’altres casos, sempre apareix abans que la translació d’aquestes demandes a l’acció política i institucional.  Ja ho diu la dita castellana: “Las cosas de Palacio…”.

El pas al costat de Mas, el pacte amb la CUP o la formació de Junts pel Sí han estat moments difícils. Però sobretot han estat moments que han posat l’accent en allò que hem de fer, deixant enrere altres interessos de part.

El veritable procés d’independència va començar el setembre de 2015, amb la victòria de Junts pel Sí, que sumada als resultats de la CUP construïa una majoria absoluta d’independentistes al Parlament.  Això no havia passat mai abans i no és cap casualitat. Els programes polítics de les dues candidatures dibuixaven un horitzó proper d’independència. Inèdit fins aquell moment.

En aquest context, la millor idea per a culminar el procés d’independència és posar les urnes. Mandat popular per a internacionalitzar la nostra independència. Fer vinculant la culminació del procés, tenint preparat tot allò necessari per portar a terme la desconnexió (llei de transitorietat jurídica, protecció social, Hisenda Catalana…). Caldrà filar prim i arriscar-se per arribar a bon port. Però es pot fer. I tant.

Segur que hi ha coses que es podrien haver fet abans i millor, però tot plegat té més sentit que mai ara i aquí: amb el govern actual i amb els objectius (nítids) actuals.  Cal culminar la nostra transició política per esdevenir una República independent. Com diu en Joan Tardà, “nosotros nos vamos”.