Segons dades d’Idescat (2013), dos terços dels catalans tenen com a llengua inicial una llengua diferent del català. Una gran part d’aquests catalans són nascuts a la resta de l’Estat, però la majoria són fills de la immigració del segle XX. També és rellevant la proporció de catalans amb origen a Llatinoamèrica o a països àrabs.
A Catalunya, els xarnegos som majoria. L’altra Catalunya, els altres catalans, que en diria en Paco Candel. Jo no em vaig criar al barri de Fondo ni vaig estudiar al centre de Badalona. En Gabriel Rufián, cara visible de Súmate i actual candidat d’Esquerra Republicana al Congrés, sí.
Quan vaig néixer els meus pares treballaven al restaurant de l’Agrupació Cultural Rosalía de Castro de Cornellà. Jo no me’n recordo, però des del meu cotxet de bebè vaig conèixer la Cornellà de finals dels 80. Posteriorment vàrem marxar a Galícia, on vaig créixer. Va ser als 13 anys que vam haver de tornar a Barcelona, on vaig viure la immersió lingüística en primera persona. Avui sóc independentista. Com tants d’altres. Com la gran majoria.
Hi havia més pluralitat en aquella Cornellà dels 90 que la que són capaços de tolerar la major part dels governants a Espanya. Aquells que ens volen espanyolitzar. Un motiu més per recordar que la diversitat és la nostra força.
Cal estimar, promoure i portar a tothom la llengua i cultura catalana. Però la construcció d’una República catalana és un projecte per a tothom que ha d’adreçar-se a la majoria social del país. Per això hem de continuar sumant gent fins a la consecució de la independència perquè s’han acabat les terceres vies.
El 20D els catalans defensarem el nostre vot del 27 de Setembre. En l’horitzó està la independència i les ganes de construir un país més just. Quina millor manera d’anar -un últim cop- a Madrid que exhibint la nostra diversitat?
Silvio Falcón 