Skip to content

Le Pen no vol guanyar

Bé, potser sí que vol. Us ho explico.

Ha arribat el dia de reflexió a França. Què ha aportat la campanya de la segona volta de les presidencials? A nivell demoscòpic, gaire res de nou en relació a la primera volta. Tot apunta a que, si no hi ha sorpreses majúscules –cada cop més habituals a nivell internacional -, Macron s’imposarà per un 60% -40% davant Le Pen. Aproximadament. Déu n’hi do. Una candidatura d’extrema dreta assolint un 40% de vots al país de la Il·lustració. Per prendre nota.

A nivell comunicatiu Le Pen ha seguit el guió fent el seu paper. La candidata d’extrema dreta ha anat a la contra de Macron, intentant destacar els seus aspectes més dèbils.  El cas paradigmàtic, la polèmica al voltant de Whirlpool (tot un masterclass sobre com marcar l’agenda mediàtica). Una estratègia agressiva que s’entén si tenim en compte la divisió al si de l’anomenat Front Republicà –liderat, aquest cop, per En Marche!- . Le Pen tenia ben poc a perdre i tota l’atenció mediàtica que es deriva d’una campanya electoral. El debat electoral n’és una altra mostra. Malgrat les crítiques als mitjans de comunicació sobre la seva actitud al debat, Marine sabia que havia de burxar en les contradiccions de l’exministre d’Economia. Treure els colors al sistema.

M’aventuro a dir que el Front National no vol el poder en aquestes eleccions. No ha preparat missatges en positiu ni tampoc cap proposta estrella. Per això crec que Le Pen no vol guanyar les presidencials ni tampoc les legislatives, ja que a més sap que té poques opcions reals de poder-ho aconseguir. El sistema de doble volta no li ho posa fàcil.

La seva opció –penso jo- és més pacient però, potser, més intel·ligent. Aquests comicis presidencials i legislatius a França són la veritable oportunitat per ferir de mort l’hegemonia dels partits tradicionals i centrar el missatge en la descomposició del sistema. Le Pen ha aprofitat l’atenció mediàtica per posar en qüestió els principis que fonamenten la V República a través de la crítica als seus defensors (PS, LR i Macron). En la segona volta, fins i tot hem vist com Le Pen intentava apropiar-se del llegat de De Gaulle, intentant resignificar el pensament polític del General. I, de pas, culminar la desdemonització del seu propi partit.

La veritable aposta de Le Pen –a mig termini – passa per preparar el terreny a un Front National post-Le Pen. L’últim pas del procés de desdemonització seria la deslepenització del partit. Durant aquesta campanya Marine Le Pen ha hagut d’amagar el seu cognom als cartells de campanya. Fins i tot ha relegat a un segon pla les sigles del seu partit. Ara bé, és molt difícil obviar el fet que és filla de Jean-Marie Le Pen, fundador del Front National.

Serà aquest 40% dels vots dels francesos la pedra sobre la qual edificar un lideratge més ampli, capaç d’assaltar el poder en properes eleccions? Seguirà Marine liderant el Front National o deixarà pas a altres cares visibles, com ara Florian Philippot? Potser Marine no vol guanyar encara. On verra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: