La qüestió dels llaços a edificis públics (especialment al Palau de la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona) ha generat dos grans debats.
El primer, és purament polític. Han d’obeir els independentistes la resolució de la Junta Electoral Central? Jo penso que, fetes i rebutjades les al·legacions, sí cal fer cas de la seva petició. La desobediència, d’existir, sempre ha de formar part d’una estratègia de fons; en cap cas ha de ser una tàctica improvisada.
El segon debat és més interessant. Una qüestió de fons. L’espai públic és neutral? Són neutrals els símbols oficials, com ara la bandera espanyola o la senyera? És un llaç groc un símbol que representi només l’independentisme? En aquest sentit, crec que el llaç groc representa una majoria social contra la repressió cap als líders independentistes, però entenc que hi hagi persones que no el vulguin veure penjant del balcó de les nostres institucions d’autogovern enmig d’un període electoral. El debat de fons és inacabable. No hi entraré.
Ara bé. Hi ha una qüestió interessant que crec que no forma part del debat públic. Em vull fixar en l’òrgan que resol sobre això; aquell que és capaç de decidir sobre la neutralitat de l’espai públic o sobre les condicions idònies en les quals desenvolupar una campanya electoral i unes eleccions. La Junta Electoral Central.
Espanya té el model d’Administració electoral dels països del seu entorn. L’Administració electoral no és només una sola cosa, sinó que està conformada per totes les institucions i organismes responsables de la celebració i regulació d’unes eleccions. En aquest sentit, el màxim organisme que entén sobre aquests temes és la JEC però la organització de les eleccions no és una de les seves funcions.
La Junta Electoral Central és un organisme que per la seva condició assumeix l’estructura territorial del poder judicial (les juntes electorals de zona són de cada partit judicial) i, a més, en la seva majoria (8/13) està formada per vocals que alhora són magistrats del Tribunal Suprem. Per tant, a la pràctica, malgrat tenir membres designats pel Congreso, es tracta d’un organisme independent que interpreta la llei i emet jurisprudència. La seva independència, sota el meu punt de vista, no és clara perquè se situa -per altres raons addicionals com la resolució de recursos, etc- molt a prop del poder judicial.
Un model electoral més adequat als nostres temps tindria, sota el meu punt de vista, unes altres característiques. Les noves constitucions de l’Amèrica Llatina de principis de segle van dissenyar un model d’Administració electoral diferent, on hi ha un gran organisme electoral autònom -amb funcionaris al seu càrrec- capaç de regular i organitzar unes eleccions. Sense intromissió, formalment, de cap dels tres poders. A Espanya, a dia d’avui, la Junta Electoral té seu física al Congreso de los Diputados i no té una administració independent al seu servei -el seu secretari és el secretari general del Congreso-. A més a més, les comtesses electorals les organitza de manera efectiva el Ministerio del Interior.
Per tant, l’existència d’un cos funcionarial, d’accés per mèrit i oposició, permetria que s’encarregués de coordinar els processos electorals, de la seva organització i d’executar els reglaments que la part directiva de l’organisme electoral disposi. Aquest model permetria que es desenvolupés un organisme electoral autònom capaç d’especialitzar-se en la qüestió electoral.
La composició de la part directiva d’aquest organisme hauria de representar la pluralitat institucional de l’Estat. Per una banda, el CGPJ podria nomenar jutges o magistrats -que no siguin membres del TS- com a membres de la JEC. A més a més, el Congrés, el Senat i els Parlaments Autonòmics podrien nomenar membres addicionals. L’executiu estatal i els de les comunitats autònomes també tindrien aquesta potestat. I, per últim, una quota rellevant de l’òrgan directiu l’ocuparien alts funcionaris de la mateixa Administració Electoral.
Si unes eleccions són el màxim element de legitimació del sistema, tots els poders s’han de vigilar entre si dins l’organisme de l’Administració Electoral. A més a més, valdria la pena que els recursos sobre qüestions electorals es ressolessin al Tribunal Constitucional -i no al Suprem-, ja que s’entén que la qüestió electoral està lligada als drets fonamentals i les llibertats públiques.
La independència de l’Administració Electoral -i la seva composició per membres proposats per més d’un òrgan constitucional- garanteix la seva pluralitat i alhora legitima la JEC resultant per decidir sobre el fons d’una qüestió com la dels llaços grocs.
Per últim, cal dir que el sistema electoral espanyol és profundament antic. Simplificat al màxim durant la Transició, ja que la gent no sabia votar, a dia d’avui acumula una sèrie d’elements anacrònics (jornada de reflexió, llistes tancades i bloquejades, prohibició de publicar enquestes, regulació d’espais públics…) que segur que caldria revisar i redefinir a curt-mitjà termini.
Silvio Falcón 