Santiago Abascal, a lomos de un corcel, ha fet allò que semblava impossible. La formació d’extrema dreta VOX tindrà representació la propera legislatura al Parlament d’Andalusia. Més fins i tot de la que pronosticaven les enquestes. En un context de màxima competència a la dreta del panorama polític, VOX ha aconseguit fer-se un lloc a l’arc parlamentari andalús. Sobta que s’estreni en un tipus d’eleccions que, històricament, no afavoreixen gens els partits d’àmbit estatals (PAE) de mida petita o mitjana. Tot i això, Cs i Podemos es van estrenar als parlaments autonòmics també a Andalusia.

Us vull explicar dues coses.  En primer lloc, la frase mítica. Jo ja ho deia. I, certament, molts eren escèptics en relació a allò que jo afirmava. En aquest mateix bloc, explicava que VOX va exhibir durant l’any 2016 un canvi d’estratègia radical, imitant els moviments de Trump o Marine Le Pen entre d’altres. Allunyat de la nostàlgia franquista, però amb un discurs nacionalista, racista i populista, amb eslògans com “Hacer España Grande Otra Vez” o “España, lo primero”. En segon lloc, i sobre això caldrà veure dades i aprofundir l’anàlisi, és que VOX arriba a les institucions després que la dreta convencional hagués assumit part del seu discurs i a la regió on més es votava tradicionalment a les esquerres. La fórmula perfecta per al sorgiment d’alternatives polítiques de dreta populista és exactament aquesta: atur, una esquerra incapaç de reformular-se i una dreta embolicada amb la bandera i apujant el to cada vegada més. Cal recordar que Casado va dir que estaria encantat de rebre els vots de VOX a una investidura andalusa i que Rivera va negar-se a afirmar que aquest partit fos d’ultra-dreta.

Per tant, Andalusia era el lloc. El lloc on començar la seva particular reconquesta. I ells ho sabien i per això han dissenyat una campanya on han posat dos ingredients. El primer,  la seva vessant més coneguda: la violència verbal patriota, que vol competir en aquesta carrera sense fi per veure qui és el més espanyol -contra PP i C’s-. Alhora, han treballat un discurs més profund, que apel·la a exvotant socialistes decebuts amb la gestió de Díaz, amb un to molt més moderat que la línia oficial del partit. Ben curiós.

Els vídeos de campanya #EspañaViva són el millor exemple d’aquesta estratègia dual per captar votants conservadors per una banda i també gent que estigui preocupada per qüestions socials per l’altra. El vot identitari i el vot populista. Estic convençut que els propers dies llegirem anàlisis estadístiques en aquest sentit -intentant identificar quin és el prototip del votant de VOX-.

VOX aconsegueix, doncs, entrar amb força al panorama polític estatal a escasos mesos de municipals, autonòmiques i europees -i qui sap si generals-. Fa dos anys deia que teníem la sort que ens podíem avançar a aquest fenomen. Ara potser queda menys temps, però cal una esquerra capaç de reduir desigualtats quan governa i una dreta responsable que abandoni les paraules gruixudes i les fòrmules màgiques.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s