Skip to content

L’extrema dreta espanyola: la serp que muda de pell

El passat 20 de Novembre –no, no és casualitat – feia al meu twitter la següent piulada sobre l’extrema dreta a Occident i la incorporació de l’element ‘great again’ al seu discurs.

La conversa va derivar en algunes respostes de gent que no creia que a l’Estat espanyol ens haguéssim de preocupar per un hipotètic creixement de la ultradreta. La tesi d’aquests usuaris era senzilla: sí hi ha votants d’extrema dreta però trien opcions centrals (PP) per tradició, vot útil i per manca d’alternatives. Aquesta explicació potser ha estat vàlida fins als nostres dies.

La meva tesi és un pèl més complexa. Com en tantes coses, Espanya fa tard. Per citar un exemple, la fi de la dictadura de Franco va arribar 30 anys després de la fi de la segona guerra mundial a Europa.  L’extrema dreta espanyola ha tingut, per aquest motiu, més problemes per actualitzar el seu discurs i deslligar-se del feixisme que els seus homòlegs francesos o italians. La seva modernització, per tant, arriba més tard.

Blas Piñar va ser el primer representant d’aquesta ultradreta, amb el seu partit Fuerza Nueva. Piñar representava molt més una línia dura del franquisme sense Franco que no pas una ideologia, estètica o aposta estratègica nova. Bàsicament, Fuerza Nueva volia que tornés la dictadura.

Posteriorment, durant els anys 90 i 2000, sorgeixen grups com Democracia Nacional, Alianza Nacional, España 2000, La Falange, Falange Española de las JONS, etc. Tots ells han conreat matisos ideològics, guerres de sigles i lluita per la tradició franquista. Alguns com La Falange o Democràcia Nacional han optat per imitar, de manera poc hàbil, el discurs de l’extrema dreta europea.  Alianza Nacional, per la seva banda, sempre ha preferit una línia dura, reivindicant els referents feixistes i la simbologia dels anys 30. També han sorgit recentment noves marques inspirades en altres forces d’àmbit europeu, com Frente Nacional o Amanecer Dorado.

La conformació de la plataforma ‘La España en Marcha’ ha estat un dels primers intents de col·laboració seriós entre grups que sempre havien estat marginals. La reacció davant el procés d’independència de Catalunya els ha servit com a impuls per a fer accions de manera conjunta.

Fins aquí, la marginalitat, els grupuscles, l’estètica feixista i la violència verbal.

Només un partit ha fet el viatge invers: de la centralitat a les propostes radicals. Comparteix algunes (no totes) les característiques de l’extrema dreta, però fa servir el seu llenguatge, sobretot després de la sortida de Vidal-Quadras de la formació. Parlem de VOX, que ha recollit i aprofitat el missatge de Trump, amb un cartell amb la cara del seu President, Santiago Abascal, i el missatge Hacer España grande otra vez. Les seves propostes (anti avortament, contra l’Estat de les autonomies, a favor de doblar la despesa militar, euroescèptics, a favor de la sobirania espanyola de Gibraltar…) coincideixen en gran mesura amb la dels seus homòlegs europeus.

Ara bé, la qüestió clau és la migratòria. La seva ponència política sobre afers socials relaciona la immigració amb el sorgiment de la crisi i amb la seguretat.

Frente a la situación que la inmigración ha generado en nuestro país, los poderes públicos ocultan información sobre el alcance del problema y de sus consecuencias para España, haciendo gala de una irresponsabilidad sin parangón en ningún país de nuestro entorno. Simultáneamente, los medios de comunicación amaestrados, que son desgraciadamente la mayoría en nuestro país, hacen un ejercicio de autocensura para evitar que la inmigración aparezca vinculada a ningún fenómeno negativo, aunque en muchos casos sea su principal causa. Si la inmigración es hoy un “no problema” es únicamente porque los  españoles no tienen información sobre las características y consecuencias de este fenómeno.

Ponència Política sobre Immigració de VOX. 2015. http://www.voxespana.es/wp-content/uploads/2015/05/7.-INMIGRACION-1505181.pdf

Paraules gruixudes i una contundència important per tractar-se d’un partit que, a priori, havia estat considerat una escissió del PP. Darrerament, a més, han rebut el suport de formacions ultra com Alternativa Española, Familia y Vida o partits carlistes d’extrema dreta.

No crec que VOX hagi de guanyar eleccions a curt termini, però el que sé segur és que l’extrema dreta a Espanya ha abandonat l’aposta marginal i la nostàlgia franquista per passar a imitar les estratègies exitoses d’altres països. L’onada euròfoba i d’extrema dreta també ajudarà a aquests partits a visualitzar-se, probablement amb visites importants a Espanya els propers anys per part de líders estrangers.

Per què no triomfa la ultradreta a Espanya? Principalment, per tres motius:  perquè tots els estudis d’autoubicació ideològica (sèrie del CIS) diuen que els espanyols són majoritàriament de centre-esquerra (1), perquè el PP ha cobert el seu espai (2) i perquè l’extrema dreta ha estat molt fragmentada (3). Ara bé, cal aprendre del cas francès: van ser precisament els barris obrers de votants tradicionalment comunistes i socialistes els que van començar a votar el Front National.

Crec, a més, que la manca d’estratègia, la nostàlgia franquista i la seva nefasta política de comunicació també ha allunyat l’extrema dreta del Congreso o dels Parlaments autonòmics. Si ara, com sembla, la dreta radical modernitza la seva estratègia i el seu missatge, fixant-se en nous referents internacionals, la seva aposta pot funcionar.

Estiguem atents i no menyspreem l’amenaça que representen. Cal parlar-ne, no amagar el perill que existeix.  Hi ha molta gent sense feina, molts joves sense futur i molta frustració social. Tenim la sort de poder anticipar el fenomen i avançar-nos amb garanties. La prova de que pot passar, com sempre, és que ja ha passat. No només fa 80 anys. No només a França, avui. També a Vic.

One thought on “L’extrema dreta espanyola: la serp que muda de pell Deixa un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: